La comarca de la Terra Alta: els Ports de Tortosa Beseit, Horta de Sant Joan, vies verdes, vinyes, oliveres, rius i rierols configuren un emblemàtic paisatge rural.
La comarca de Terra Alta situada al sud de Catalunya conté dins els seus límits una gran varietat de paisatges que, gràcies a l'escassa industrialització i a la concentració de la població en petits nuclis, s'han conservat en un estat gairebé invariable.
Llarga tradició en la producció vinícola, compte amb el reconeixement d'una denominació d'origen, a causa d'aquesta tradició productiva sorgeixen els edificis modernistes de les cooperatives agrícoles de Gandesa i del Pinell de Brai, declarats Bé d'Interès Cultural. La gran riquesa arquitectònica de pobles com Horta de Sant Joan, Arnes o Batea, el parc natural dels Ports de Tortosa-Beceite, els espais de la batalla de l'Ebre i la via verda de la Terra Alta, completen l'atractiu turístic d'aquesta comarca poc coneguda.
Recursos turístics mediambientals:
Parc Natural dels Ports: els Ports són el conjunt de muntanyes que sobrepassa'n els límits de les Terres de l'Ebre i s'endinsen a les províncies de Terol (Aragó) i Castelló (País Valencià). Aquestes muntanyes destaquen per la riquesa de la fauna i flora que hi viu i, de fet, són el refugi de moltes espècies animals i vegetals amenaçades. La zona es caracteritza per vegetació de pinedes (pi negre i pi vermell), roures. L'orografia presenta multitud de barrancs, crestes, i cims, on podem localitzar la colònia més gran de cabra hispànica de la Península, juntament amb altres espècies com teixons, geneta, o aus de rapinya, i a part també d'una important població de llúdrigues i voltors.
Espaï Protegit Forat de la Donzella, Bot: just enmig de la muntanya anomenada La Plana i a la vora de l'ermita de Sant Josep de Bot (Terra Alta), es pot contemplar un espectacular sortidor d'aigua que sorgeix enmig de grans roques, anomenat el Forat de la Donzella. En aquest paratge el visitant pot gaudir d'una àrea recreativa amb taules i un espai destinat a fer-hi focs.
Espaï Protegit Santuari de la Fontcalda, Gandesa: prop del riu Canaletes, entre alzines, pinedes i engorjats de pedra calcària s'arriba la Fontcalda. Aquest esplèndid espai natural, verd per la seva proximitat al riu, està situat al terme municipal de Gandesa. El seu nom està vinculat a la presència d'una font d'aigua medicinal que brolla a 28 graus de temperatura, just a l'esquerra del riu Canaletes.
Recursos Culturals:
Poblat Ibèric del Coll del Moro, Gandesa: el jaciment ibèric del Coll del Moro de Gandesa ocupa una superfície d'uns 3.300 metres quadrats. Està situat al cim d'un turó des d'on podem observar una part important de la comarca de Terra Alta. Hi destaca una torre de forma el·líptica que formava part de l'estructura defensiva del poblat. El nucli es va fundar al segle VI aC i abandonat al segle I d.C, coincidint amb la consolidació dels romans en aquestes terres. Cada any, un cap de setmana d'octubre, es celebra el Cap de Setmana Ibèric que organitza el Museu d'Arqueologia de Catalunya juntament amb l'Ajuntament de Gandesa. És una oportunitat extraordinària per visitar el jaciment arqueològic del Coll del Moro.
Santuari de la Fontcalda, Gandesa: dins l'espaï protegit de la Fontcalda, trobem el Santuari de la Fontcalda que està ja documentat des del segle XIV. A la plaça de l'església hi ha dos edificis destinats a allotjament, amb bar i restaurant. A més, s'ha habilitat una zona de lleure, amb taules de pedra, banys i dutxes. Un dels trams dels engorjats per on transcorre el riu Canaletes està habilitat per al bany.
Antiga casa de la Vila, Gandesa: just al costat de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Gandesa trobem l'edifici de l'antiga Casa de la Vila, conegut popularment com a ca la Vila Vella. Es tracta d'una construcció d'estil gòtic, parcialment absorbida per l'ampliació de l'Església al segle XVII. Tot i així encara conserva un característic finestral gòtic. L'edifici ha estat restaurat i actualment s'utilitza com a seu de diverses entitats socials i culturals del municipi.
Celler Cooperatiu de Gandesa: el celler Cooperatiu de Gandesa és un dels edificis modernistes més emblemàtics de la comarca. Va ser construït el 1919 per Cèsar Martinell, arquitecte que també va dissenyar el Celler Cooperatiu del poble veí del Pinell de Brai. El cos principal de l'edifici consta de tres naus rectangulars i paral·leles. La coberta utilitza els elements més definitoris de l'arquitectura dels cellers modernistes: el maó i la volta catalana. A la botiga del celler s'hi comercialitzen vins amb Denominació d'Origen Terra Alta i oli d'oliva verge extra de la comarca.
Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre (CEBE), Gandesa: aquest centre va néixer per iniciativa d'un grup d'estudiosos i col·leccionistes de Gandesa amb l'objectiu de recuperar material documental, bèl·lic i cultural de l'època compresa entre els mesos de juliol i novembre del 1938, data en la qual va tenir lloc la Batalla de l'Ebre. El recorregut pel centre permet visitar diverses sales temàtiques on s'exposa material bèl·lic -la major part és trobat a les Serres de Pàndols i Cavalls- a més de documents militars.
El Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre, és una mostra que complementa altres punts de la comarca vinculats a la història de la Guerra Civil Espanyola a les Terres de l'Ebre, en el marc de la Ruta de la Pau.
Celler cooperatiu del Pinell de Brai: és un edifici d'estil modernista i configura un dels exponents més representatius d'aquest corrent artístic a les Terres de l'Ebre. Construït entre 1918 i 1927, és obra de l'arquitecte Cèsar Martinell, nascut a Valls el 1888 i deixeble de Gaudí. El conjunt està compost per tres naus frontals contigües i dues més situades transversalment a la part posterior de l'edifici i a diferent nivell. La coberta de l'edifici està sustentada per un seguit d'arcs el·líptics d'obra vista. L'edifici ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Castell de Sant Joan d'Algars, Batea: envoltat de natura i a la riba dreta del riu Algars, es poden contemplar les restes de l'antic Castell de Sant Joan. Situat als afores del nucli urbà de Batea. Als peus del castell hi trobem la petita església gòtica de Sant Joan.
Centre Històric de Batea: el centre històric de Batea és un dels més característics de la comarca, ja que conserva un bon nombre de porxos coberts i construccions de l'època medieval. El nucli antic de Batea va estar emmurallat fins al s. XIV, i avui en dia encara es poden observar algunes portes d'entrada.
Centre històric d'Horta de Sant Joan: l'entorn muntanyós del poble i els carrerons medievals del centre històric li confereixen un caràcter gairebé màgic. L'itinerari per la vila comença a la plaça porxada de l'Església, que aglutina un conjunt arquitectònic espectacular i podem continuar la passejada pels carrers sinuosos del nucli antic on es troben construccions molt nobles.
Cal Xico, la Fatarella: És una antiga casa pairal construïda a meitats del segle XVII. L'edifici formava part de la muralla que tancava el poble. Ara és la seu de la Fundació el Solà, entitat privada sense ànim de lucre que es dedica a l'estudi, la conservació, el desenvolupament i la divulgació del patrimoni cultural amb una atenció especial als sistemes de construcció de la pedra en sec.
La Fatarella. Ruta dels Porxos: passejant pels carrers del centre històric de la Fatarella notareu la singularitat dels perxes (o porxos), és a dir, trams de carrer coberts mitjançant embigats o arcades de pedra que uneixen diverses cases. Recórrer el tramat urbà resseguint l'itinerari dels porxos és una bona manera de conèixer el poble.
Festes Tradicionals:
Festa Sant Antoni, Gandesa: se celebra el dia 17 de gener de cada any, un dels principals actes d'aquesta festa és la recollida de la llenya pels diferents carrers de Gandesa. Els majorals i majorales, acompanyats pel "Baconet" de Sant Antoni, les pubilles, pubilleta i hereu fan la plega; els grallers i gegants de Gandesa i dos ruquets que amb carro porten la imatge de Sant Antoni. Aquesta llenya es subhasta seguidament a la plaça, juntament amb la coca i el rodot de Sant Antoni.
Fira del Vi, Gandesa: al primer cap de setmana de novembre se celebra la Fira del Vi de Gandesa. Al voltant de la Cooperativa de Gandesa s'instal·len els estands de diferents cooperatives de la comarca i cellers particulars on es poden degustar de manera gratuïta els diferents vins que elaboren. El dissabte la cooperativa obsequia amb un aperitiu a tots els assistents i a la tarda s'inauguren els estands.
Curses tradicionals de Prat de Comte: a la Festa Major de Prat de Comte, 24 d'agost, mai no hi fan falta les curses tradicionals. S'organitzen des de molt antic i han esdevingut un dels símbols indiscutibles de la població. Pel seu valor simbòlic l'any 2000 foren reconegudes com a Festa Tradicional d'Interès Comarcal.
Per exemple a la cursa del gresol els participants se situen a la part alta del carrer Major amb un llum d'oli encès penjat a la cremallera del pantaló. Si el gresol s'apaga, el corredor s'ha d'aturar i tornar-lo a encendre. Per aquesta cursa els participants es vesteixen amb la indumentària tradicional.
La Passió de Vilalba dels Arcs: quan arriba la Setmana Santa, Vilalba dels Arcs escenifica la Passió de Jesucrist pels carrers del nucli antic. D'aquesta manera, la major part dels escenaris aprofiten el paisatge i l'arquitectura medieval del poble. A més, de forma singular, algunes de les representacions són nocturnes. D'aquesta manera les llums de les torxes i el misteri de la nit amplien la màgia de l'escenificació.
Fira de l'oli i la Clotxa de la Fatarella: durant la primera quinzena de desembre se celebra la Fira de l'Oli i de la Clotxa, un esdeveniment que gaudeix d'una gran participació popular. En els actes s'inclou una degustació d'oli nou i un esmorzar popular amb la tradicional Clotxa, es tracta d'un menjar típic de la comarca format per un pa de pagès farcit de tomàquet, sardina, botifarra i acompanyat amb un bon raig d'oli. A més s'organitza una jornada de portes obertes a la Cooperativa Agrícola de Sant Isidre i una mostra de productes Artesanals i Tradicionals de les Terres de l'Ebre.
Turisme actiu:
Barranquisme: els congostos i els rierols acostumen a ser una part del paisatge de gran bellesa i força desconeguda, normalment per la seva accessibilitat complicada. Sovint, amb la pràctica del barranquisme és l'única manera de poder-los descobrir. La major part d'espais per a la pràctica d'aquest esport a la comarca es concentren al massís dels Ports. Ara bé, cal tenir en compte que la normativa del Parc Natural dels Ports limita el nombre de descensos i prohibeix el barranquisme en espais d'especial interès natural. A més, és obligatori presentar una sol·licitud abans de realitzar l'activitat.
BTT: el Parc Natural dels Ports i les zones més muntanyoses de la Terra disposen d'una bona xarxa de recorreguts oberts als amants de la natura i del ciclisme de muntanya. Es tracta de camins que transcorren per serres, congostos, camps d'oliveres i per pobles tranquils i plens d'història.
Cicloturisme: a cop de pedal, escoltant en silenci i adaptant-se a l'estat d'ànim de famílies i grups d'amics poden optar per recórrer el traçat de l'antiga línia de tren de la Vall de Zafàn.
Excursionisme: la tradició excursionista a Catalunya va arrelar amb força a les Terres de l'Ebre, segurament, per la presència del Massís dels Ports. I és que a mesura que les excursions a la muntanya perdien el seu caràcter productiu o comercial, el senderisme i l'excursionisme esdevingueren sinònims de caminar per plaer, de descoberta del territori i contacte directe amb la natura.